NOTA  MOLT IMPORTANT :

Benvolguts companys, 

Ahir al vespre, en el marc d’una reunió entre tots els sanitaris de Girona en la que hi varen intervenir metges, infermeres, farmacèutics... es va parlar abastament de tota la problemàtica de la sanitat catalana. Presidien la mesa el Sr. Francesc Sancho, Secretari d’Estratègia i coordinació de la Generalitat de Catalunya i el Sr. Josep Mª Padrosa, Director del CatSalut.

Va ser una reunió en la que es varen treure damunt la taula diversos temes, i entre ells, de passada, el tema dels impagaments a farmàcies. Després de les explicacions d’ambdòs, es va obrir un torn de paraules que va ser monopolitzat pels farmacèutics que erem allà.

En primer lloc, la vocal del Consell Català de Col·legis de farmacèutics de Catalunya a Girona, Susana Fornells, va interpel·lar el Director del CatSalut explicant-li la realitat de com s’està vivint des de les oficines de farmàcia tot el tema. Va recolzar les explicacions de la vocal, el Sr. Xavier Tarradas, expresident de la FEFAC amb arguments pressupostaris. Els altres farmacèutics allà presents, varem recolzar les explicacions dels nostres companys i l’auditori va enmmudir davant la nostra pressió.

Les conclusions que en vaig extreure són:

1)      Pel CatSalut som proveïdors als que se’ls ha donat prioritat davant altres proveïdors, però només som proveïdors. Això  és per llei així. Perquè el concert de farmàcia ho diu. Per tant, tot i la sensibilitat del Sr. Padrosa cap a la farmàcia, ells no poden fer res per canviar aquest fet. Els primers que cobren són els que estan al capítol de nòmines i nosaltres, som proveïdors. Segons Padrosa, estem a 90 dies de pagament i els altres estan a 120. O sigui que la sensibilitat cap al sector és demostrada. I contra això no es pot fer res. Quan Madrid envia els diners del FLA, del que depenem absolutament, aquests diners són finalistes. Vol dir que ells no els poden fer servir pel que volen perquè si els dónen a un colectiu, com han proposat, que no és el que pertoca, el FLA es tallaria automàticament i això significa 0 €.  Proposta: cal que es reconegui el marge del farmacèutic com a servei i que entri en el capítol de nòmines i la part de factura que representa el cost ha de ser deute acceptat per la generalitat en el capítol de proveïdors. Cal que els col·legis parlin d’aquesta proposta personal i ho defensin, si ho creuen possible davant el catsalut.
 
2)      El Catsalut, concretament el Sr. Padrosa, creu fèrmament amb l’ordenació farmacèutica actual que tenim a catalunya. La va qualificar l’excel·lent.

3)      El Sr. Sancho va donar les gràcies a tots els farmacèutics de tot l’esforç que s’està fent i encoratjar a que treballem junts per a tirar-ho endavant. Proposta: cal que aprofitem aquestes paraules i el bon fer del farmacèutic per a negociar bé i en pro de totes les farmàcies (les urbanes, però també les rurals).

4)      El Sr. Padrosa va parlar d’un calendari de pagaments que seria: 30N (agost), 30D (setembre), 30G(octubre), 28F (novembre) i a partir d’aquesta data, intentar recuperar durant tres mesos 1/3 de facturació de forma que el pagament passi a ser de 60d. Tot i això va reiterar que depenia totalment del FLA i que els moviments polítics podrien fer que el dia abans de les eleccions ens paguéssin... Hi ha molt de joc brut. Proposta: No ens deixem enlluernar per paraules d’uns i altres però si cal que confiem que amb la pressió que estem fent, l’administració catalana és sensible i no ho és el govern central (De Guindos té al cap un model basat amb multinacionals que aguanten millor “les tensions de tresoreria”)

Essent subjectiu, vaig veure que el camí que estem fent treballant i ajudant a que això funcioni, és un bon camí, valorat per l’administració. Que el COFGI està treballant moltíssim per a fer una farmàcia més forta, igual que ho fa la FEFAC i finalment que la voluntat és de ser dialogants. La resta, la part econòmica, depèn dels lligams que tenim amb Espanya amb el tema econòmic. Només cal veure que la política de pagament d’OF és la mateixa en tot el territori espanyol. Això ja depèn de l’esfera política i de la percepció que tingui cadascun de nosaltres sobre el pais que volem.

Jo, personalment, tinc molts dubtes sobre el sentit del meu vot. I he anat a diferents mítings i actes de diversos partits. I, a banda de proclames més o menys altisonants, crec que cal reforçar el que tenim. El tema farmàcia a tots els partits polítics encara és aquella partida pressupostària variable que fa quadrar els pressupostos de salut.

Perdoneu la subjectivitat, però és una apreciació personal i crec que la puc expressar. Per tant, a treballar i a pressionar, que crec que junts podem fer molta feina sempre que l’interlocutor ens escolti. I ara sembla que ho fan. Per tant, el que toca ara és votar i la setmana que ve, tornar a apretar i ajudar a sortir d’aquesta situació que ens ofega.

El 72’1% dels diners que ens deuen no ha de ser deute nostre, sino de l’adminstració, el 27.9 % és el nostre marge, la nostra nòmina i la dels nostres treballadors, milers de persones professionals preparades que treballem cada dia per la sanitat del nostre pais. Cal que destriem una cosa de l’altra. Així, la nostra feina començarà a tenir un valor, i el medicament dexarà de ser una pura mercaderia.

Pep Pérez Martra